L’Emili
Teixidor, un dels grans escriptors del nostre temps, ens porta Pa negre, una novel·la
narrada en primera persona per l’Andreu, un nen que s’ho mira tot des de la
seva perspectiva de nen, molt diferent de la dels adults que han de conviure
amb la postguerra. Ens narra la vida a la masia on els seus tiets treballen
pels amos conreant les seves terres i cuidant els seus animals, i on la vida de
l’Andreu transcorre entre l’escola i els jocs amb els cosins mentre la seva
mare treballa a la fàbrica i el seu pare es consumeix a la presó pels seus
ideals republicans com a roig. És una època en què s’ha d’anar a missa, s’ha de
procurar no dir en veu alta allò que de veritat es pensa i on el sexe el
descobreixen jugant al bosc, entre converses innocents d’allò que han escoltat.
L’Emili
Teixidor ens fa un retrat precís del que van ser aquells anys de postguerra a
casa nostra, a Catalunya. Amb un llenguatge clar, cuidat i bellíssim ens
descriu totes aquelles sensacions que se senten per primer cop quan ets nen,
com ara l’odi, la venjança, la rancúnia, l’amistat o l’amor, i com veus el món
dels adults des dels teus acabats d’estrenar sentiments de nen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada