Nivelles de vida, de Julian Barnes
Resum (contraportada de l'editorial)
«Juntes dues coses que no s'havien ajuntat abans. I el món canvia. La gent potser no ho adverteixi en el moment, però no importa. El món ha canviat, però. »El llibre arrenca amb aquesta reflexió i en efecte reuneix tres històries aparentment inconnexes que acaben mostrant secrets i subtils llaços. Nivells de vida parla de l'aventura de viure, dels reptes impossibles, de l'amor que tot el desborda i del dolor de la pèrdua. I ho fa entreteixint tres peces independents. La primera ens parla dels pioners de la conquesta del cel amb els globus aerostàtics i de les inicials temptatives de fotografies aèries realitzades per Nedar, aspirant a ser l'ull de Déu. La segona història reprèn a un personatge de l'anterior, el coronel britànic Fred Burnaby -bohemio, aventurer i viatger, que va morir en Jartum-, del qual es relata la seva passió per la llegendària actriu Sarah Bernhardt. La tercera part salta en el temps del segle XIX al XX i de les històries alienes a la pròpia: la mort de la seva esposa. No és la primera vegada que Julian Barnes experimenta amb les formes literàries. En aquest cas la ruptura amb la narrativa més tradicional està al servei d'una aventura literària de gran calat: indagar, fugint del sentimentalisme, en el dolor causat per la pèrdua de l'ésser estimat, endinsar-se amb les armes de la gran literatura en el territori de l'aflicció. El resultat és un llibre enlluernador, que trenca les barreres dels gèneres i aconsegueix una fondària i una bellesa il·luminadores.
Fitxa d’apunts de lectura
“Aflicció” és la paraula més repetida en la
última novel.la de Julian Barnes. Aflicció, aquest sentiment del que està
colpit dolorosament per una desgràcia. En aquest cas la mort sobtada de la seva
companya el nom de la qual només es nomena en la dedicatòria del llibre: “A
Pat”.
La tercera part del llibre, la més gran, és
dedicada a una reflexió sobre el procés del dol, les diverses reaccions,
estratègies, pensaments, etc. Una situació irreversible que no té solució,
només es pot afrontar. Un desesperat deambular pels camins de l’infern causat
per la pena i aflicció davant la mort. Unes derives que serveixen per descobrir
malgrat l’absència que l’amor és immortal i que perdura a través de diverses
manifestacions. Per tant, podríem dir que és una novel.la sobre l’aflicció i
també sobre l’amor. La persona morta no viurà més però seguirà existent, en el
record i en el pensament dels vius. Abans però, les reflexions són un tractat
sobre el procés del dol. Així va desgranant els diferents estadis: des del
plantejament del suïcidi, passant per la religió, la inutilitat de les bones
intencions dels amics, l’anàlisi dels diversos tòpics, la viduïtat, etc.
Renega de l’opció de deixar de mirar
endarrere, passar pàgina, tal com li recomana el psiquiatre al vidu Pereira
(Afirma Pereira de Tabucchi) quan li comenta les confidències que fa cada dia
en arribar a casa davant el retrat de la seva dona.
Les dues històries inicials sobre els primers
vols aeronàutics amb globus, en un primer moment poden desconcertar, però,
tenen un sorprenent valor metafòric en relació a les grans sensacions de la
vida. La primera història, “El pecado de la altura”,sobre la fantàstica
sensació d’enlair-se per damunt de la terra per primera vegada per part de
Jacques Charles l’any 1783 tot exclamant “se oía vivir”. Però, també el perill
i la realitat de precipitar-se en el
buit. Perquè què passa quan es mort la teva companya?
En la segona història conjuga l’aventura
espacial amb l’amor. Un amor no correspost per part de l’actriu Sarah Bernhardt
en manifestar que no està feta pel matrimoni.
Perquè com diu Barnes “cada historia de amor
es en potencia una historia de aflicción
El tercer nivell és el referit a l’estat d’aflicció per la mort de l’esposa.
"L'aflicció és un estat humà, no mèdic, i encara que hi hagi píndoles que ens ajudin a oblidar-la -i tot el altres-, no hi ha pastilles que la curin. Els afligits no estan deprimits, sinó només deguda, adequada, matemàticament tristos ( «el dolor és directament proporcional al valor del que hem perdut»). "
Quan esdevé la desgràcia de la mort de la companya "Ja no pots oirte viure" "tot Replicant la Sensació del primer home volador, Jacques Charles, a la primera història
El títol de la novel.la, potser és la referència als nivells de vida que s'hi esmenta?
"Molt aviat en la vida, el món separa cruament als que han conegut el sexe i als que no l'han conegut. Més endavant, als que han conegut l'amor i als que no l'han conegut. Més endavant encara -almenys, si tenim sort (o, per altra banda, si no la tenim) -, separa els que han patit aflicció i als que no l'han patit. Aquestes divisions són absolutes; són tròpics que creuem. "Al final Lluny de superar l'aflicció, aquesta potser és desplaça, no per la nostra força, talment 1 cop de vent s'a aixecat en algun lloc" i una altra vegada ens estem movent. Però on ens porta? "
"Qualsevol que hagi estimat i patit una pèrdua , huria dee llegir a quest llibre i rellegir-lo i rellegir-lo" Fietcher , <the independent.
Un gran llibre que desvetla emocions i commou " .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada