Pluja fina de Luis Landero

Després de molt temps sense a penes veure ni tractar-se, Gabriel decideix cridar a les seves germanes i reunir a tota la família per celebrar el 80 aniversari de la mare i tractar així de reparar els vells rancors que cadascú guarda en el seu cor, i que els han distanciat durant tants anys. Aurora, dolç i equànime, la confident de tots i l'única que sap fins a quin punt els dimonis del passat segueixen tan vius com sempre, tracta de dissuadir-lo, perquè tem que l'intent de reconciliació agreugi fatalment els conflictes fins ara reprimits. I, en efecte, la primera trucada de telèfon deslliga altres trucades i converses, innocents a del principi i cada vegada més aferrissades, i d'aquesta manera anirem coneixent les vides de Sonia, d'Andrea, d'Horaci, d'Aurora, del propi Gabriel i de la mare, i amb elles la història familiar, des de la infància dels fills fins a l'actualitat. Tal com temia Aurora, les antigues querelles van reapareixent com una pluja fina que amenaça de formar un poderós curs a el límit de desbordament. Es el nus que hi ha entre les paraules i les emocions , Perquè els primers paràgrafs de Pluja fina al.l>la. No som innocents dels relats, de les paraules que pronunciem, de les històries que expliquem, de vegades inventant, altres ometent fets, altres magnificant, de vegades gairebé de manera inofensiva. De totes aquestes paraules que no se les endur el vent queden pòsits, llim, sediments, fang que, amb els anys s'estanca, es compacta, es fa rígid i conforma una història de vida i de relacions amb els altres. Una història que t’atrapa , el final trist, en el meu entendre , Aurora la gran protagonista que sap escoltar a tots i va trenant les històries, veu la llum resplendent en el moment la fugida en el seu suïcidi Cal llegir-la més d’una vegada per entendre la profunditat del missatge