·
«Recuperar la capacitat de la gestió
administrativa de les antigues Corts Catalanes», amb aquest objectiu, el 6
d’abril de 1914 s’estableix la Mancomunitat de Catalunya.
Comença una nova etapa política, amb el president de la Diputació de
Barcelona, Enric Prat de la Riba, al capdavant: un líder que sap unir esforços.
La Mancomunitat de Catalunya és la federació voluntària de les quatre
diputacions de Catalunya, amb l’objectiu de recuperar la unitat trencada per la
divisió provincial de 1833.
Tot i que la Mancomunitat de Catalunya és un projecte pensat des del 1908,
no és fins l’any 1911 quan la Diputació de Barcelona proposa a les altres tres
diputacions tirar endavant la iniciativa, que al mes de setembre d’aquell
mateix any accepten i aproven les bases de la seva constitució. Només una de
les diputacions (Girona) està governada per la Lliga Regionalista, el mateix
partit de Prat de la Riba. A Lleida domina el partit monàrquic liberal espanyol
i, a Tarragona, els republicans autonomistes.
A Madrid, les bases d’aquesta futura Mancomunitat de Catalunya són
defensades per Francesc Cambó. Des de les diputacions catalanes, però, es
realitza una consulta als ajuntaments catalans. D’un total de 1.087, només rep
l’abstenció de 55 consistoris i dos més voten en contra.
El suport català es torna a
manifestar el 24 d’octubre de 1913 amb una gran manifestació pel centre de Barcelona.
Pràcticament dos mesos després, el 18 de desembre, un decret del govern
conservador d’Eduardo Dato permet la constitució de la Mancomunitat.
Tot i que aquest decret també obre la via a la implantació de noves
institucions a altres províncies limítrofes, la Mancomunitat de Catalunya és
l’única que s’implanta a tot l’Estat per la qual cosa dóna la impressió d’una
entitat preautonòmica.
La constitució té lloc el 6 d’abril de 1914 al Palau de la Generalitat.
Quatre mesos després esclata la Primera Guerra Mundial. És per això que mentre
a Europa es destrueixen vides, pobles i monuments, a Catalunya la Mancomunitat
comença a construir una nació.
La Diputació de Prat de la Riba és el principal motor de la Mancomunitat de
Catalunya. Compta amb el 57% de la població però aporta 80% dels recursos
globals d’aquesta nova institució.
Dues etapes
Prat de la Riba és elegit com a primer president d’aquest nou ens el 6
d’abril de 1914 amb 80 vots a favor, sis abstencions i cap vot en contra dels
diputats de les quatre diputacions catalanes que formen l’Assemblea de la
Mancomunitat.
En el seu primer discurs com a president, anuncia que l’objectiu prioritari
de la Mancomunitat és dotar a tots els municipis de la seva escola, la seva
biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera. I cal tenir present que l’any
1914 molts pobles de Catalunya no té cap d’aquests elements.
Prat de la Riba mor l’1 d’agost de 1917 a Castellterçol, a l’edat de 47
anys. Com a successor, l’Assemblea elegeix a Josep Puig i Cadafalch el mateix
any. Aquest arquitecte prestigiós, historiador de l’art i membre fundador de
l’Institut d’Estudis Catalans s’imposa al monàrquic lleidetà Joan Rovira i
Agelet per 48 a 39 vots.
Al llarg de la seva trajectòria política, Puig i Cadafalch és reelegit tres
vegades en els sis anys posteriors, sense cap rival. Sota la seva presidència,
el 1920 les quatre diputacions traspassen a la Mancomunitat tots els serveis i
recursos que encara són de la seva titularitat. Això contrasta amb el fet que
cap dels governs espanyols no ha traspassat cap competència ni cap recurs
fiscal al govern català.
Dissolució
L’any 1924, Primo de Rivera imposa Alfons Sala al capdavant d’aquesta
institució catalana. I és el mateix Primo de Rivera qui, l’any 1925, dissol
definitivament la Mancomunitat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada