Prudenci Bertrana, fill de Josep Bertrana, un propietari rural
d'ideologia carlina, va passar una infantesa itinerant seguint les aventures
bèl·liques, durant la Tercera guerra carlina, del seu pare juntament
amb la seva mare.
Va
estudiar el batxillerat a Girona i, seguint la voluntat paterna, va començar els
estudis d'enginyeria industrial. Però el primer any fracassà i el segon ja no
va arribar ni a matricular-s'hi. En canvi, es va decantar per la pintura i es
va matricular a la Llotja. Va ser en aquell període que es va casar amb Neus
Salazar, amb qui va tenir quatre fills (una de les seves filles, Aurora Bertrana,
també esdevingué escriptora).
El 1899 Prudenci
Bertrana va escriure la seva primera novel·la, Violeta, que va restar inèdita fins a
l'any 2013.Va
abandonar la pintura i el 1902 va
entrar a la redacció de la revista Vida. Bertrana hi va publicar
comentaris sobre art, proses poètiques i contes, com La guineu, un
relat rural. Va participar en la renovació de la vida cultural gironina,
especialment en l'organització dels Jocs Florals.
El 1903 va
publicar Tard. Una part de l'obra primerenca va ser recollida
a Crisàlides (1907).
El 1906 publicà Josafat, la novel·la que el consagrà
com a escriptor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada