El club de la buena estrella

Vuit dones, dues generacions i un gran xoc cultural. D'una banda tenim a quatre mares i de l'altra a les quatre filles. Suyuan Woo, An-mei Hsu, Lindo Jong i Ying-ying St. Clair són les mares, quatre dones xineses que han hagut de fugir del seu país a causa de la guerra. La seva nova llar, Estats Units, dista molt del seu país natal per la qual cosa creen El club de la bona estrella com una via d'escapament.

Un club en el qual es reuneixen per jugar a mah jong, per menjar menjar xinès i per parlar dels seus somnis i de les seves vides a la Xina. Aquestes reunions els serveixen per no pensar en el que està passant al seu país natal, per no pensar en tot el que han hagut de deixar i en la seva situació actual. Una d'aquestes dones mor i la seva filla passa a ocupar el seu lloc al club. És llavors quan la següent generació, la de les filles, entra en escena. Elles són Jing-mei Woo, Rose Hsu Jordan, Waverly Jong i Lena St. Clair. Aquestes noies ja han nascut i s'han criat als Estats Units i això es nota. Tot i que les seves mares els van voler inculcar la cultura xinesa, elles estan molt americanitzades. Es nota el xoc cultural, la bretxa que hi ha entre les mares i les filles.

"Però no pots romandre en la foscor durant molt de temps. Una cosa dins teu comença a esvair-se i llavors et tornes com una persona famolenca, desesperadament ansiosa de llum. "

El club de la bona estrella està dividit en quatre parts i al seu torn en capítols narrats per les diferents protagonistes. Els capítols es van alternant i no tenen una connexió directa entre ells. Cada protagonista ens va narrant tant el seu present com escenes viscudes en el passat. Gràcies a això podem anar coneixent les històries de cadascuna d'elles i perquè són a dia d'avui com són. Podem anar veient el que pensa cadascuna, la relació mare-filla i com han canviat les coses en el salt de generació. No solament perquè el canvi d'època sinó també pel canvi de cultura. Perquè el xoc cultural està present al llarg de tota la novel·la. Al principi del llibre ens trobem un esquema amb els noms de les mares i els noms de les seves filles. Us recomano tenir aquest esquema sempre a mà, jo ho vaig posar en un post-it que sempre tenia davant. Més que res perquè us podeu fer un embolic amb els noms i és millor prevenir que després haver de curar.

"Així és com es cura una ferida: comença a tancar-se sobre si mateixa, a protegir el que fa mal tant i, un cop tancada, ja no veus que hi ha sota, això que provocava el dolor."

Els capítols en què les mares se centren en la seva infància, en la seva vida a la Xina, són els que més especials m'han semblat. Coneixem la infància per la qual han passat, la relació que han tingut amb les seves pròpies mares, les tremendes situacions que van haver de passar ja des de petites.

 També coneixerem pel que han hagut de passar per fugir del seu país d'origen. Sens dubte són els capítols més especials però alhora són els que més mal fan al lector. Són capítols durs, capítols que reflecteixen que aquestes dones no han tingut una vida gens fàcil. Capítols que després de llegir-los has de tancar el llibre i agafar aire.

El club de la bona estrella ha estat una novel·la que he gaudit de principi a fi, he gaudit de cada capítol. He conegut a vuit dones meravelloses, molt dispars entre elles però a les quals és impossible no agafar afecte. És una novel·la en què aquestes vuit protagonistes tenen tot el pes de la història, les figures masculines estan relegades a un segon pla totalment. He vist reflectit el canvi cultural, la bretxa que separa aquestes dues generacions. Unes mares que no volen deixar enrere la Xina, que no volen que la seva cultura desaparegui de la seva família, que se segueixen guiant pels costums del seu país natal.

I unes filles que estan totalment americanitzades, que no donen la importància necessària als detalls que les seves mares volen recalcar tant. És una novel·la que l'acabes i saps que t'ha deixat empremta, saps que va a estar sempre en el fons de la teva memòria i del teu cor