Vuit dones, dues generacions i un gran xoc
cultural. D'una banda tenim a quatre mares i de l'altra a les quatre filles.
Suyuan Woo, An-mei Hsu, Lindo Jong i Ying-ying St. Clair són les mares, quatre
dones xineses que han hagut de fugir del seu país a causa de la guerra. La seva
nova llar, Estats Units, dista molt del seu país natal per la qual cosa creen
El club de la bona estrella com una via d'escapament.
Un club en el qual es reuneixen per jugar a
mah jong, per menjar menjar xinès i per parlar dels seus somnis i de les seves
vides a la Xina. Aquestes reunions els serveixen per no pensar en el que està
passant al seu país natal, per no pensar en tot el que han hagut de deixar i en
la seva situació actual. Una d'aquestes dones mor i la seva filla passa a
ocupar el seu lloc al club. És llavors quan la següent generació, la de les
filles, entra en escena. Elles són Jing-mei Woo, Rose Hsu Jordan, Waverly Jong i
Lena St. Clair. Aquestes noies ja han nascut i s'han criat als Estats Units i
això es nota. Tot i que les seves mares els van voler inculcar la cultura
xinesa, elles estan molt americanitzades. Es nota el xoc cultural, la bretxa
que hi ha entre les mares i les filles.
"Però no pots romandre en la foscor
durant molt de temps. Una cosa dins teu comença a esvair-se i llavors et tornes
com una persona famolenca, desesperadament ansiosa de llum. "
El club de la bona estrella està dividit en
quatre parts i al seu torn en capítols narrats per les diferents protagonistes.
Els capítols es van alternant i no tenen una connexió directa entre ells. Cada
protagonista ens va narrant tant el seu present com escenes viscudes en el
passat. Gràcies a això podem anar coneixent les històries de cadascuna d'elles
i perquè són a dia d'avui com són. Podem anar veient el que pensa cadascuna, la
relació mare-filla i com han canviat les coses en el salt de generació. No
solament perquè el canvi d'època sinó també pel canvi de cultura. Perquè el xoc
cultural està present al llarg de tota la novel·la. Al principi del llibre ens
trobem un esquema amb els noms de les mares i els noms de les seves filles. Us
recomano tenir aquest esquema sempre a mà, jo ho vaig posar en un post-it que sempre
tenia davant. Més que res perquè us podeu fer un embolic amb els noms i és
millor prevenir que després haver de curar.
"Així és com es cura una ferida: comença
a tancar-se sobre si mateixa, a protegir el que fa mal tant i, un cop tancada,
ja no veus que hi ha sota, això que provocava el dolor."
Els capítols en què les mares se centren en la
seva infància, en la seva vida a la Xina, són els que més especials m'han
semblat. Coneixem la infància per la qual han passat, la relació que han tingut
amb les seves pròpies mares, les tremendes situacions que van haver de passar
ja des de petites.
També
coneixerem pel que han hagut de passar per fugir del seu país d'origen. Sens
dubte són els capítols més especials però alhora són els que més mal fan al
lector. Són capítols durs, capítols que reflecteixen que aquestes dones no han
tingut una vida gens fàcil. Capítols que després de llegir-los has de tancar el
llibre i agafar aire.
El club de la bona estrella ha estat una
novel·la que he gaudit de principi a fi, he gaudit de cada capítol. He conegut
a vuit dones meravelloses, molt dispars entre elles però a les quals és
impossible no agafar afecte. És una novel·la en què aquestes vuit protagonistes
tenen tot el pes de la història, les figures masculines estan relegades a un
segon pla totalment. He vist reflectit el canvi cultural, la bretxa que separa
aquestes dues generacions. Unes mares que no volen deixar enrere la Xina, que
no volen que la seva cultura desaparegui de la seva família, que se segueixen
guiant pels costums del seu país natal.
I unes filles que estan totalment
americanitzades, que no donen la importància necessària als detalls que les
seves mares volen recalcar tant. És una novel·la que l'acabes i saps que t'ha
deixat empremta, saps que va a estar sempre en el fons de la teva memòria i del
teu cor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada