Biografia

Doris Lessing,  nom de casada de Doris May Tayler (Kermanxah, Pèrsia, 22 d'octubre del 1919 − Londres, 17 de novembre del 2013 va ser una escriptora i feminista britànica, fortament compromesa social i políticament, i guanyadora del Premi Nobel de Literatura del 2007. 

Contingut

Biografia

El seu pare, un oficial de l'exèrcit britànic, fou víctima de la Primera Guerra mundial, en la qual sofrí diverses amputacions.

Amb sis anys, la seva família, atreta per les promeses de fer fortuna amb el conreu del blat de moro, el tabac i els cereals, es va traslladar a l'antiga colònia britànica de Rhodèsia del Sud, l'actual Zimbabwe, on va passar la seva infància i joventut. L'educació estricta i severa que li conferí la seva mare la marcà fortament, i en la seva estada a l'Àfrica descobrí la bellesa de la natura, però també la discriminació ètnica.

En lluita constant amb la seva mare, Doris, desitjant fugir del seu autoritarisme, als quinze anys va abandonar els estudis, que va prosseguir de manera autodidacta, i es va posar a treballar com a auxiliar de clínica. Frustrada pels desenganys d'algunes aventures amoroses passatgeres, començà a escriure les seves primeres novel·les, plagades de fantasmes. Petites històries de les quals en va vendre dues a unes revistes sud-africanes.

Als 18 anys, es va traslladar a Salisbury, on va treballar com a telefonista. El 1939, quan tenia 19 anys, es va casar amb un funcionari, Frank Charles Wisdom, amb el qual va tenir un fill i una filla.El 1943, es van divorciar i es va unir a un grup d'idees comunistes. El 1944, es va casar, en segones núpcies, amb Gottfried Lessing, a qui va conèixer en un grup literari marxista i amb el qual va tenir el seu tercer fill d'aquest segon marit en prendria el cognom actual.

Inici de l'èxit

Als 36 anys, juntament amb el seu fill petit, viatja fins al Regne Unit i inicia la seva carrera com a escriptora, deixant a Sud-àfrica els seus altres dos fills, perquè, segons va afirmar anys més tard, no volia malgastar el seu intel·lecte en la sola tasca de ser mare. Un any després va publicar la seva novel·la: The Grass is Singing (L'herba canta). Molt compromesa políticament, perd definitivament totes les seves il·lusions i abandona el comunisme el 1954, després de militar en el Partit Comunista britànic des del 1952.

L'obra de Doris Lessing té molt d'autobiografia; s'inspira en la seva experiència africana, en la seva infància, en els seus desenganys socials i polítics. Els temes plasmats en les seves novel·les se centren en els conflictes culturals, les flagrants injustícies de la desigualtat ètnica, la contradicció entre la consciència individual i el bé comú.

El 1956, conegudes les seves crítiques constants i implacables als règims totalitaris i segregacionistes, se li va prohibir l'estada a Sud-àfrica (entre 1956 i 1995), i a Rhodèsia especialment. El 1962, publica la seva novel·la més coneguda, El quadern daurat, que la va catapultar a la fama i la va convertir en la icona de les reivindicacions feministes.

El 1995, amb 66 anys, retornà a l'Àfrica per visitar la filla i els néts, així com per donar a conèixer la seva autobiografia. Ironies de la història, va ser acollida amb els braços oberts, quan els temes que ella havia tractat en les seves obres havien estat la causa de la seva expulsió del país quaranta anys enrere.

El 1999, li fou concedit el Premi Internacional Catalunya i el 2001 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres «per una obra que és el resultat d'una vida dedicada a la narrativa, que l'ha convertida en una de les indiscutibles figures de la literatura universal, i també pel fet de ser una apassionada lluitadora per la llibertat, que no ha estalviat esforços en el seu compromís amb les causes del Tercer Món».

El 2007 rep el Premi Nobel de Literatura.