Stefan Zweig
El món d’ahir. Memòries d’un europeu és
l’autobiografia de l’escriptor austríac Stefan Zweig (1881-1942), publicada
pòstumament el 1944.
L’obra és un recull de records personals i
professionals de l’autor des de la seva infantesa fins poc abans de la seua
mort, però no de manera sistemàtica, sinó segons la importància que li concedia
Zweig als fets de la seva vida. Per exemple parla molt poc dels seus èxits i de
la seva popularitat, deguda a les seues novel·les, biografies i obres de divulgació
cultural que van ser molt ben rebudes en la seua època. Un dels motius del seu
èxit va ser que les seves obres estan molt ben escrites, tenen arguments molt
atractius com relats històrics o vitals èpics, i també tenen un caràcter
pedagògic molt sincer i sense cap rastre de supèrbia o condescendència
intel·lectual.
Zweig en aquesta autobiografia a més a més es
dedica a analitzar el món que li va tocar viure. Primer el món aparentment
tranquil i estàtic d’abans de la Primera Guerra Mundial, a l’Imperi Austrohongarés,
per passar a narrar tot seguit l’horror de la guerra, la Gran Guerra, el
“suïcidi d’Europa”, i les seuvs dramàtiques conseqüències en la consciència
europea. L’auge del nazisme serà un capítol trist d’una Europa que Zweig veu
que s’aboca altra volta cap al desastre. Per a ell només quedarà l’exili, ja
que és un autor d’origen jueu, heterodox i cosmopolita, que no té cabuda en aquestos
països que tant estima. Zweig reivindica una ciutadania europea comuna, culta,
tolerant, pacífica i no accepta ni vol entendreaquesta Europa cada volta més
fanatitzada, més violenta i destructiva.
Una altra part important d’aquestes memòries
seran les relacions de Zweig amb alguns dels principals personatges de la
cultura de l’època, com Rilke, Rolland, Thomas Mann, Hermann Hesse, Sigmund
Freud o Salvador Dalí. Aquests personatges són d’un país que no està als mapes,
sinó en la ment de les persones. Són gent inquieta, culta i amb esperances d’un
futur millor, però en poc temps es trobaran separats per fronteres artificials,
ràpidament fortificades amb armes i crits ensordidors, de ferro i metralla,
hostils i destructives. Açò serà el que provocarà la mort primer anímica i
després física d’Stefan Zweig, un esperit massa culte, sensible i tolerant per
a l’època que li va tocar viure.Biografia més detallada
Stefan Zweig (es pronuncia /tsvaik/) va nàixer
a una família rica. Son pare era fabricant tèxtil i sa mare era filla de
banquers italians. Va estudiar a la Universitat de Viena, on es va doctorar en
filosofia. També va realitzar cursos sobre història de la literatura, que li
van permetre conéixer a la vanguàrdia cultural vienesa de l’època, com Rainer
Maria Rilke. Ja de ben jove va començar a publicar poemes i alguna novel·la.
Zweig va desenvolupar un estil literari molt personal: juntava una acurada
construcció psicològica dels seus personatges amb una brillant tècnica
narrativa que captivava al lector des del començ del llibre. A més de les seuvs
pròpies creacions en teatre, periodisme i assaig, Zweig, com a bon políglota
que era, va treballar en traduccions d’autors sobretot francesos com Verlaine o
Baudelaire.
El 1913 es va instal·lar a Salzburg, on va
viure durant quasi vint anys de manera alterna, ja que també va realitzar gran
viatges gràcies a la solvència econòmica de la seva família. Degut a aquests
viatges va adquirir un gran sentiment de tolerància que ha quedat plasmat a les
seves obres.
Durant la Primera Guerra Mundial es va exiliar
a Zúrich (Suïssa) per les seues conviccions antibel·licistes, encara que va
arribar a servir en l’exèrcit austríac per un breu període de temps com a
oficinista, per haver sigut declarat no apte per al combat. Durant aquest
període publica la seua obra antibèl·lica Jeremiah. A Suïssa va conéixer a tot
molts escriptors i intel·lectuals de tota Europa que com ell estaven en contra
de la guerra, com Romain Rolland, Hermann Hesse o Thomas Mann.
Després de l’armistici de 1918 va tornar a
Àustria i va patir els greus efectes de la inflació de postguerra. Com a
intel·lectual compromés Zweig es va enfrontar a les doctrines nacionalistes i
l’esperit de revenja de l’època.
El 1927 va publicar Moments estel·lars de la
humanitat, una obra formada per diversos relats històrics breus, i que és una
de les seues obres més populars.
Quan els nacionalsocialistes van anar
conseguint més poder a Àustria, Zweig es va traslladar un temps a Londres.
Degut a ser de família jueva, encara que ell mai mostrà actituds religioses,
prompte va començar a tenir problemes, malgrat la seua fama. El 1936 els seus llibres
van ser prohibits pel règim de Hitler, i eixe mateix any va publicar Castellio
contra Calví. Consciència contra violència, un al·legat a favor de la
tolerància i contra el fanatisme.
Aleshores va començar un període d’exili per
diversos països fins que va aplegar a Brassil el 1941. A la ciutat de
Petrópolis, junt a la seua esposa, desesperats per l’hecatombe de la guerra i
pel futur d’Europa, el 22 de febrer de 1942 es van suïcidar.
–
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada