Feliçment, jo sóc una dona (1969), de Maria Aurèlia Capmany:

Feliçment, jo sóc una dona (1969), de Maria Aurèlia Capmany:

L’autora comença la seva novel·la amb paraules extretes de les Mémories de Rigolboche: Ma «carrure» et ma position m’ont crée une foule d’antagonistes, parmi mes compagnes surtout. Elles ont répandu sur moi plus de calomnies qu’il n’en faudrait pour faire pendre un homme. Heureusement que je suis une femme.^[10] (El meu prestigi i la meva posició m’han creat una pila d'antagonistes, especialment entre les meves companyes. Han propagat sobre mi més calúmnies que les que farien falta per penjar un home. Feliçment, jo sóc una dona.)

I fa servir també aquesta última frase per donar títol a la novel·la. La traducció que en fa Capmany és indicativa del doble sentit que hi vol donar. L’opció de traduir de manera literal l’adverbi heureusement per feliçment –hauria pogut ser «sort que sóc una dona, per sort, afortunadament...»–,  li permet connotar la idea de felicitat i mostra la voluntat de destacar l’orgull de ser dona.^[11]

En el pròleg que dona inici al relat, la protagonista es planteja la forma que han de tenir les memòries que ella mateixa es proposa d’escriure i ens diu: He decidit, doncs, començar en primera persona, després ja veurem. D’altra banda en Tudurí va tranquil·litzar-me l’altre dia dient-me que tota la novel·la picaresca està escrita en primera persona. Els novel·listes ho fan per fer-te creure que es tracta d’autèntiques confidències [...]. Per què he d’abandonar jo aquesta primera persona autèntica? I afegeix, fent seu l’agosarament del personatge: Diré més aviat, com la meva estimada Rigolboche, «estimo tant la veritat, que quan hagi de fer elogis de mi mateixa sacrificaré la modèstia».

Ma carrure  et ma  position  <m’ont  crée une  foule  d’antagonistes,  parmi  mes  compagnes  surtout.Elles  ont  répondu  sur  moi plus  de  calomnies  qu’íl  n’en  faudriat pour  faire  pendre  un  homme,  Heureusement  que  je  suis  une  femme